”Em dic Tana, tinc 42 anys i sóc de Girona de tota la vida, amb família a Verges, però em considero una dona de poble. Un lloc que m’agrada molt de Girona es La Devesa i m’agrada l’ambient de Festa Major.
Sóc una persona optimista, alegre i treballadora. Viure en el present és allò que aconsegueix que sigui feliç. No pensar ni el passat ni en el futur. Afronto amb positivitat tot allò que ve. M’agrada molt i molt la política tot i que jo sempre adoptaria una postura molt discreta. Crec en la igualtat, igualtat d’oportunitats, igualtat de gènere,… però en realitat no n’hi ha ben gens. Vivim en un món molt hipòcrita
Canviaria tot el sistema polític i l’organització, està tot molt corrupte. Per anar ”pujant” has de ser un corrupte en aquest món. És molt trist tot plegat!
Vaig estudiar Química aquí a Girona però no vaig trobar cap feina relacionada amb aquesta carrera que sentís que fos el meu lloc. Aleshores, arran de començar la relació amb la meva actual parella amb qui tenim una clínica dental. vaig estudiar higiene bucal i avui dia treballem conjuntament. A part, faig de professora.
No recordo cap moment complicat que marqués un abans i un després en la meva vida. Em costa molt recordar les coses del passat. Tot i que una de les situacions més complicades que he viscut i semblen impossibles va ser tot el que va venir després de la separació amb el meu exmarit. En un principi, vam voler fer allò que se’n diu ”pis-niu”. Resumidament: en comptes de moure els nens, ens movíem els adults, uns dies hi vivia jo i uns dies hi vivia el pare dels meus fills.
En el moment que ell va voler formar una família amb la seva parella va decidir marxar del pis, per tant, com que només hi vivia jo amb els meus fills, havia de comprar la seva meitat del pis. Però en qüestió de dies, el meu ex va vendre la meitat del pis a una agència de subhastes.
Em vaig trobar vivint en un pis on la meitat era propietat “d’algú altre” que jo ni coneixia. Us penseu que alguna institució em va fer costat? -La llei ho permet. –Ves al jutjat –Denuncia la situació…. total… que em trobava acabada de separar, amb dos fills i amb una situació administrativa molt curiosa. Ni l’IBI va en nom meu!
L’agència va pensar que m’atemoriria i em vendria la meitat del pis. Negoci rodó per a ells, podien treure un pis molt bé de preu –atemorint a una pobre dona amb dos fills- Doncs mira, la pobre dona amb dos fills va decidir que si volien pagar la meitat de l’hipoteca, benvinguda era i que d’allà no em movia ningú! Què s’han cregut!
Em pregunto quantes dones –segurament això ho fan a les dones que es queden amb els fills- han passat pel mateix i aquestes han claudicat? Quina “merda” –amb perdó- de legislació empara aquests mètodes mafiosos, sí mafiosos! Tenim una administració amb connivència amb la màfia? –em pregunto.
Aquesta situació ja fa cinc anys que dura, amb molts judicis pel mig. Realment, que avui en dia es permetin situacions com aquestes… és flipant. Haig de viure amb la incertesa de què passarà amb la meitat del meu pis. Ells van pagant…. tot plegat curiós, molt curiós.
Tot i la meva situació no ho considero cap trauma. Sí que en un principi vaig sentir por. Por de trobar-me sola, al carrer, amb dues criatures petites. I no hi ha dret que en una ciutat com Girona, vaja i a qualsevol altra, passin aquestes misèries! Però em sento afortunada d’haver tingut ajuda d’amics i familiars i de tirant endavant i ara, ja poden dir missa. Jo em quedo! Peti qui peti!
El futur? Ui….. prou feina tinc amb el dia a dia….Com he dit anteriorment, “viure en el present és allò que aconsegueix que sigui feliç.”
Elia Moreno Quesada
fotografia: alumnes Màster Fotografia ERAM
