Wilder: “El valor de la vida està en tot allò que aprens”

“Sóc en Wilder, aviat faré 28 anys i vaig néixer a Colòmbia. Vaig arribar a Girona amb els meus pares el 10 d’Octubre de l’any 2001. Em va cridar l’atenció l’olor, era molt diferent, era una barreja d’olor a pluja… amb vent, era diferent. Colòmbia és un país conegut com el “lloc de l’eterna primavera” i això va captar la meva atenció des del començament. Recordo el que sentia, que estava vivint coses noves, que estava aprenent i per tant estava feliç i il·lusionat perquè del que veritablement gaudeixo i em fa feliç és d’ aprendre. El que sigui. Coses bones o dolentes. Per definició crec que les paraules que millor em descriuen són: disciplina, aprenentatge i coneixement.

Si el que més em va cridar l’atenció en arribar va ser l’olor pel que fa el sentit de l’oïda va ser el català. Un idioma que m’agrada molt i que no vaig trigar gaire a aprendre, a parlar-lo es clar, escriure-ho ja és una altra cosa. Aquí la gent sent molta estimació pel seu idioma i jo l’he après a apreciar. Gairebé tots els cartells estan en català i això no és sinó orgull per l’idioma propi.

Quan penso en Salt penso en la seva devesa, quin lloc tan meravellós, vaig sempre que vull trobar-me amb les meves idees, sempre que vull pensar… És un lloc on trobo pau i tranquil·litat.

Vaig arribar a Girona fa temps i les possibilitats quan jo vaig arribar eren molt elevades, el govern donava moltes més ajudes que ara i vaig sentir que aquest era un gran lloc d’oportunitats tot i que  la Igualtat és una gran paraula  però que no sempre es compleix. Em dóna la sensació que aquí, a conseqüència, en gran mesura de la crisi, s’està anant enrere en el sentit d’oportunitats. Tot i que hi ha una gran cosa a destacar: si treballes i t’ho guanyes pots aconseguir aquestes oportunitats.

Quan penso en tot el que viure aquí m’ha aportat, la balança es molt positiva. M ’he pogut acostar a Europa i a conseqüència de viure aquí he pogut conèixer a gent de tot el món. És molt maco poder observar per exemple a les escoles com hi ha nens de diferents races i tots conviuen amb molta normalitat i com se’ls tracta a tots de la mateixa manera -com ha de ser-. No tinc cap dubte que la resta d’Europa hauria d’aprendre de la societat catalana, en el sentit de l’adaptació de les persones que emigren. Sobretot l’Europa fosca que ara guanya força. La gent hauria d’entendre que si ens beneficiem de la globalització per comprar a amazon no hauríem de tenir cap problema amb la gent de fora, perquè globalització és tot, persones i objectes.

Actualment estudio psicologia a la UdG. Vaig començar els meus estudis a Colòmbia (vaig tornar 7 anys després d’estar aquí a Girona) però com sempre he estat una persona molt curiosa. El moviment del 15-M d’Espanya em van cridar l’atenció i vaig decidir que ho volia viure aquí i per això ara estic gairebé finalitzant els meus estudis.

Per què vaig decidir estudiar psicologia? Perquè el món el fan les persones i per poder entendre aquest món m’agradaria ser capaç de conèixer aquestes persones. Conèixer com ets et permet conèixer com poden ser els demés i així entendre el que t’envolta. A més, a mi en particular m’interessa molt la política, considero que els polítics són persones i m’agradaria ser capaç de poder entendre’ls millor. Jo mateix, tot i no ser d’aquí i de tots els esforços que un ha de fer quan emigra, m’he posat en política local i he arribat a regidor.

Sóc molt conscient de les responsabilitats que s’han d’assolir al llarg de la vida. I cal lluitar per aconseguir el que vols. Jo ho he fet. Vinc d’una situació molt difícil i lluitant te’n surts!

M’agradaria conèixer a Estalisnao Zuleta, una persona que m’ha ensenyat cada vegada que llegeixo algun escrit seu.

També m’agradaria tenir una conversa profunda amb Pablo Iglesias, és un home amb unes idees que m’agraden i en poc temps ha fet molt i m’agradaria poder preguntar-li algunes coses. Crec que en Pablo Iglesias tenia com a objectiu arribar al poder, si més no li agradava l’idea. I penso que està tenint un paper molt important.

Si jo pogués tenir un poder per canviar el món repartiria la riquesa. També donaria més importància a la gent que es guanya les coses pel seu mèrit i m’agradaria ajudar a tots aquells que, sense recursos però amb voluntat de lluita, tinguessin les mateixes eines per aconseguir el que volen que els que no tenen recursos.

Si penso en la meva vida i en una cançó que la reflecteixi seria la del gran Hèctor Lavoe, Cueste Lo Que Cueste. Crec que aquest hauria de ser el lema de les nostres vides ja que si tens l’objectiu de fer una cosa i tens disciplina i ets conscient del que vols fer i mai et rendeixes, tard o d’hora arribaràs. Aquesta cançó em recorda coses com el patiment d’èpoques passades… M’agrada molt escoltar-la.

Avui en dia m’agrada moltíssim Salt però no em veig vivint aquí per sempre ,al menys de moment, vull viatjar i experimentar. Després d’acabar la carrera vull viure a Viena un temps perquè em crida l’atenció i més endavant sí que m’agradaria tenir un lloc més fixe… Potser sí acabo aquí, mai se sap…”

Cristina Bonilla

Related portraits