Grau Quintana: “Prohibiria l’obsessió que té sovint la gent i que és la causa de tot allò que és dolent a aquest món”.
Em dic Grau Quintana, tinc 25 anys. Sóc nascut a Figueres i he passat per moltes fases d’estudi. Vaig provar amb la biologia i vaig veure que no em convencia. Després vaig intentar amb el món de la música però les escoles són molt cares. I arribo a l’univers de la restauració, on he arribat al punt més alt i al més baix. He servit cerveses en bars petits i també vaig estar al que va ser el millor restaurant del món.
Em defineixo amb tres conceptes: amabilitat, adaptabilitat i pràctic. Em fan feliç moltes coses però sobretot, descobrir coses noves i actuar amb un grup musical que tenim amb uns amics. Si hagués de prohibir quelcom prohibiria l’obsessió, que és la causa de tot el que és dolent d’aquest món. Hi ha moltes cançons que escoltaria un cop i un altre. Si n’he de dir una suposo que em quedo amb Walk, dels Foo Fighters. Per aquesta raó, si pogués escollir una persona per mantenir una conversa, triaria en Dave Grohl dels Foo Fighters.
Em vaig sentir atret pel món de l’hostaleria, en part, gràcies a un professor que em va fascinar. Després d’estar treballant una mica de cambrer vaig ser conscient que m’agradava la dimensió dels vins, la cocteleria, el menjar, etc. He passat per diverses fases i contrastos; he servit canyes en un bar i he format part del Celler de Can Roca. A més, en aquest sector sempre hi ha oferta laboral i els professionals estan relativament ben cotitzats.
Ara he acabat el cicle mitjà. Si surt una oportunitat per continuar estudiant ho faré, crec que mai s’acaba d’aprendre. També tinc en ment el curs de sommelier que imparteix Josep Roca en col·laboració amb la Universitat de Girona. En un futur vull fer el cicle formatiu de grau superior per accedir al màster de l’ensenyament, com a alternativa per millorar el meu futur i guanyar en qualitat de vida.
Fa quatre mesos vaig començar a treballar en un restaurant de cuina mediterrània especialitzat en arrossos i peixos frescos. Així és com em trasllado a Girona. Ja he conegut a molta gent, d’àmbits diversos i a la qual considero amistats. Té uns barris que enamoren, i una oferta cultural i artística sensacional. Tinc molts llocs preferits en aquesta ciutat, però el millor per a mi és la Torre Gironella, un indret des d’on es veu tota la ciutat.
La feina m’ha limitat respecte a les meves relacions personals i socials. Treballo per sobreviure. Em porto molt bé amb els companys, són molt professionals i el client ho valora, però no he entrat a l’hostaleria per quedar-me com a cambrer ras tota la vida. És molt dur, i no em penso conformar. Estic en una fase on el què faig no em realitza del tot. No vull estancar-me, aspiro a objectius més complexos i més gratificants.
Dins de l’hosteleria hi ha un gran treball d’intregació social a fer. No sé perquè allà s’hi aglutinen molts immigrants i fills d’immigrants. Les persones tendim a crear murs. El nostre xef, que és sud-americà, té més coneixements de cuina mediterrània que un mediterrani. Tot i així, queda molta feina per millorar la situació.
Agustí Izquierdo
fotografia: alumnes Màster Fotografia ERAM
